Rivaroxaban en el Síndrome Antifosfolípid Escrito noviembre 2, 2019 por Josep Ordi Ros

Off

La síndrome d’anticossos antifosfolipídics (SAF) és un trastorn autoimmunitari que es caracteritza per la presència d’anticossos contra les proteïnes d’unió als fosfolípids. Es manifesta per trombosis vascular (venosa o arterial) i complicacions obstètriques entre les que destaquen els avortaments de repetició i la la mort fetal durant l’embaràs. Tot i que s’han descrit diferents mecanismes patogènics, l’anticoagulació a llarg termini amb antagonistes de la vitamina K (warfarina), segueix sent preferentment i per davant de la immunosupressió, el tractament estàndard per a la prevenció secundària de trombosi. No obstant això, el seu ús pot ser problemàtic a causa de les interaccions entre aliments i medicaments, complicacions hemorràgiques i la necessitat d’un monitoratge freqüent.

Les noves teràpies d’anticoagulació recentment disponibles poden superar alguns d’aquests inconvenients, pel que és necessari comparar-los. En aquesta línia, els investigadors, liderats per la Dra. Josefina Cortés-Hernández, responsable de la Unitat de Lupus de l’Hopsital Universitari Vall d’Hebron, van dissenyar un estudi de no inferioritat, randomitzat i amb una durada de tres anys amb l’objectiu de determinar si rivaroxaban era menys eficaç que els antagonistes de la vitamina K per prevenir les trombosis en pacients amb síndrome d’anticossos antifosfolipídics.

Aquest estudi ha estat publicat en la segona revista més important en Medicina Interna (Annals of Internal Medicine):

https://annals.org/aim/article-abstract/2753019/rivaroxaban-versus-vitamin-k-antagonist-antiphospholipid-syndrome-randomized-noninferiority-trial

Ha tingut una gran repercussió internacional. Cal mencionar que gràcies a les donacions rebudes a la Fundació Catalana del Lupus s’ha pogut realitzar aquest estudi.

Gràcies a tots i totes per les vostres aportacions i/o col·laboracions.